Entre na Catalina i jo a classe d'informàtica hem fet un vídeo amb imatges per destjar-vos bon nadal. En el video surten imatges sobre nadal i els temes importants de nadal.
Esper que vos agradi.
divendres, 8 de gener del 2010
divendres, 29 de maig del 2009
LA CATÀSTROFE
Fa 200 anys a un estat anomenat Califòrnia , era un estat amb grans edificis i amb molta gent que hi vivia, gent amb diners, va passar un catàstrofe que va ser provocada per un tsunami. Una nina no gaire petita de 11 o 12 anys la va preveure.
Ella era castanya els ulls cels ,tenia les galtes vermelles i duia un vestit de quadres blancs i vermells, molt típic a aquells anys, amb unes sabates de tacó i unes ulleres molt boniques de color vermell.
Va preveure la catàstrofe perquè quan tenia sis anys va beure d’una font màgica i va aconseguir els poders màgics.
Aquella nina encara no tenia nom i com que va preveure la catàstrofe li varen anomenar Déu de la catàstrofe que traduït en català es Marta.
El conte comença quan preveu la catàstrofe.
Na Marta era a l’escola fent matemàtiques un dia assolellat d’estiu .Ella va sentir que vendria i li va dir a la mestra:
-Tot el poble ha d’anar al Turó de Son Moix.
La mestra no la va creure i va dir-li al seu pare i la seva mare . El seu pare i la seva mare li varen dir que era vera i li varen explicar tot.
La mestra ho va explicar al batle i el batle al poble. El poble va anar cap al Turó de Son Moix .
El turó de Son Moix estava a 10 km de Califòrnia .
Però abans de anar-hi van agafar totes les seves cosses.
Na Marta va dir::
-Tots el que heu agafat les vostres coses agafeu-vos al de davant que comença la catàstrofe!!!
Tots es varen agafar com a les pel·lícules d’acció, ja saps .
I va començar la catàstrofe, les cases van volar, els jardins ja no eren jardins pareixien selves, els torrents ja no eren torrents eren llocs plens de cocodrils morts que no varen supera el fred i es varen morir.
Quan va acabar la catàstrofe na Marta va dir:
-Ara aquest estat Californià tornarà a néixer – va dir.
Hi tothom va aplaudir per que gracies a aquella nina Califòrnia es va salvar.
El poble de Meriland li va ajudar a construir el poble .
Els homes varen començar a construir cases fetes de fusta per que desprès quan tenguessin ferro i ciment podessin construir edificis, les dones varen anar a cercar aliments per poder elaborar menjues per alimentar l’estat.
Els nins i nines varen pintar quadres per decorar les cases de colorins que havien fet nins i nines de l’estat.
Na Marta així com podia anava ajudant a la gent.
La gent de poble de Meriland varen recaptar diners per així els de Califòrnia podrien comprar lo necessari als etats veïns .
Així com passaven els dies l’aigua d’aquets terrible i misteriós tsunami anava desapareixent de l’estat i els homes i les dones varen començaven a llevar la brutícia que havia duit la mar . Na Marta estava molt trista per la imatge que veia del seu estat, però a la vegada molt il·lusionada per començar a recunstruir tot el que el tsunami havia destrossat .
Per tot hi havia mobles, electrodomèstics d’alta classe inclous un televisor dins d’un bassiot.
Lo mes trist e tot va ser enterrar els animals que havien mort per el fred o per que es varen ofegar o be perquè alguna cosa li havia caigut damunt.
Na Marta cercava dins les restes de la seva casa les seves joguines i algun llibre que es pogués haver salvat del tsunami.
La gent del poble la va aplaudir.
Tothom es va posar molt content.
Desprès na Marta va dir:
- Moltes gracies –va dir
- De res, sense tu no mos haguéssim salvat .- va dir un home.
- Aquet poble ha tornat a néixer- va dir una dona.
- No se que faríem sense tu. –va dir un nina
Així molt de temps. Aquest estat havia estat molt amable amb ella . Na Marta es va posar mans a l’obra.
Al dia següent ja havia edificis contrits i els homes estaven construint hospitals, parcs, esglésies i molt mes.
Aquell mateix dia na Marta va sentir-se que un bon poal d’aigua que li ceia al damunt, era la seva mare. Tot el que havia passat havia estat un somni. I la seva mare li va dir:
- Venga ràpid aixequet que arribaràs tard a l’escola.
Na Marta es va aixecar i es va anar cap a l’escola ,que just avui tenien que escriure una redacció sobre coses naturals. I va esciure sobre el somni que havia tingut aqueta nit. La mestra li va posar un deu.
Ella era castanya els ulls cels ,tenia les galtes vermelles i duia un vestit de quadres blancs i vermells, molt típic a aquells anys, amb unes sabates de tacó i unes ulleres molt boniques de color vermell.
Va preveure la catàstrofe perquè quan tenia sis anys va beure d’una font màgica i va aconseguir els poders màgics.
Aquella nina encara no tenia nom i com que va preveure la catàstrofe li varen anomenar Déu de la catàstrofe que traduït en català es Marta.
El conte comença quan preveu la catàstrofe.
Na Marta era a l’escola fent matemàtiques un dia assolellat d’estiu .Ella va sentir que vendria i li va dir a la mestra:
-Tot el poble ha d’anar al Turó de Son Moix.
La mestra no la va creure i va dir-li al seu pare i la seva mare . El seu pare i la seva mare li varen dir que era vera i li varen explicar tot.
La mestra ho va explicar al batle i el batle al poble. El poble va anar cap al Turó de Son Moix .
El turó de Son Moix estava a 10 km de Califòrnia .
Però abans de anar-hi van agafar totes les seves cosses.
Na Marta va dir::
-Tots el que heu agafat les vostres coses agafeu-vos al de davant que comença la catàstrofe!!!
Tots es varen agafar com a les pel·lícules d’acció, ja saps .
I va començar la catàstrofe, les cases van volar, els jardins ja no eren jardins pareixien selves, els torrents ja no eren torrents eren llocs plens de cocodrils morts que no varen supera el fred i es varen morir.
Quan va acabar la catàstrofe na Marta va dir:
-Ara aquest estat Californià tornarà a néixer – va dir.
Hi tothom va aplaudir per que gracies a aquella nina Califòrnia es va salvar.
El poble de Meriland li va ajudar a construir el poble .
Els homes varen començar a construir cases fetes de fusta per que desprès quan tenguessin ferro i ciment podessin construir edificis, les dones varen anar a cercar aliments per poder elaborar menjues per alimentar l’estat.
Els nins i nines varen pintar quadres per decorar les cases de colorins que havien fet nins i nines de l’estat.
Na Marta així com podia anava ajudant a la gent.
La gent de poble de Meriland varen recaptar diners per així els de Califòrnia podrien comprar lo necessari als etats veïns .
Així com passaven els dies l’aigua d’aquets terrible i misteriós tsunami anava desapareixent de l’estat i els homes i les dones varen començaven a llevar la brutícia que havia duit la mar . Na Marta estava molt trista per la imatge que veia del seu estat, però a la vegada molt il·lusionada per començar a recunstruir tot el que el tsunami havia destrossat .
Per tot hi havia mobles, electrodomèstics d’alta classe inclous un televisor dins d’un bassiot.
Lo mes trist e tot va ser enterrar els animals que havien mort per el fred o per que es varen ofegar o be perquè alguna cosa li havia caigut damunt.
Na Marta cercava dins les restes de la seva casa les seves joguines i algun llibre que es pogués haver salvat del tsunami.
La gent del poble la va aplaudir.
Tothom es va posar molt content.
Desprès na Marta va dir:
- Moltes gracies –va dir
- De res, sense tu no mos haguéssim salvat .- va dir un home.
- Aquet poble ha tornat a néixer- va dir una dona.
- No se que faríem sense tu. –va dir un nina
Així molt de temps. Aquest estat havia estat molt amable amb ella . Na Marta es va posar mans a l’obra.
Al dia següent ja havia edificis contrits i els homes estaven construint hospitals, parcs, esglésies i molt mes.
Aquell mateix dia na Marta va sentir-se que un bon poal d’aigua que li ceia al damunt, era la seva mare. Tot el que havia passat havia estat un somni. I la seva mare li va dir:
- Venga ràpid aixequet que arribaràs tard a l’escola.
Na Marta es va aixecar i es va anar cap a l’escola ,que just avui tenien que escriure una redacció sobre coses naturals. I va esciure sobre el somni que havia tingut aqueta nit. La mestra li va posar un deu.
divendres, 23 de gener del 2009
LA BIOGRAFIA DE JORDI TORRES VIVES
El meu padrí nom Jordi Torres Vives, nasqué el 4 de Febrer del 1943 a Alcúdia.
Quan el meu padrí tenia un any i mig la seva mare es mori. El seu pare el va cuidar i als caps d’uns anys el va tornar a casa amb una altre dona del qual ja tenia un fill en Joan . El seu pare en Biel va tenir un fill amb na Catalina la seva dona , el fill nom Colau.
Com aquells temps no hi havia coses electròniques jugaven amb baldufes, a petanca i a futbol.
El meu padrí li agrada tot però lo que li agradava mes era la sopa i el bollit.
El meu padrí va començar a fer feina als 8 anys ajudant al seu pare ,que era forner. Al cap de un parells d’anys el pare de el meu padrí es mori i com que ell ja s’havia casat amb n’ Antònia varen quedar a càrrec del seu forn.
Al cap d’uns anys varen tenir una filla na Magdalena i quatre anys desprès na Maria Antònia que es la meva mare.
Actualment el meu padrí i la meva padrina encara fan feina al forn ca’n Torres, la meva mare i la meva padrina jove fan feina de oficinistes al forn i el meu pare i en Colau també hi fan feina però de forners.
Quan el meu padrí tenia un any i mig la seva mare es mori. El seu pare el va cuidar i als caps d’uns anys el va tornar a casa amb una altre dona del qual ja tenia un fill en Joan . El seu pare en Biel va tenir un fill amb na Catalina la seva dona , el fill nom Colau.
Com aquells temps no hi havia coses electròniques jugaven amb baldufes, a petanca i a futbol.
El meu padrí li agrada tot però lo que li agradava mes era la sopa i el bollit.
El meu padrí va començar a fer feina als 8 anys ajudant al seu pare ,que era forner. Al cap de un parells d’anys el pare de el meu padrí es mori i com que ell ja s’havia casat amb n’ Antònia varen quedar a càrrec del seu forn.
Al cap d’uns anys varen tenir una filla na Magdalena i quatre anys desprès na Maria Antònia que es la meva mare.
Actualment el meu padrí i la meva padrina encara fan feina al forn ca’n Torres, la meva mare i la meva padrina jove fan feina de oficinistes al forn i el meu pare i en Colau també hi fan feina però de forners.
divendres, 9 de gener del 2009
LES VACANCES DE NADAL
Aquestes vacances han estat molt divertides.
He anat a ca la meva tia que se nom Maria.
La nit de Nadal vaig anar a sopar a ca la meva padrina i varem sopar de sopa i de postres un flam molt bo, desprès varem anar a casa a prendre el xocolata.
La nit de cap d'any vaig prendre el rem a casa meva i no mel vaig poder prendre tot perquè costa molt,però es divertit.
El reis m'han duit moltes coses per exemple el joc de Flipi el científic boix.
A el meu amic Joseba li han duit un rellotge molt bonic i a la meva amiga Meylin li han duit una pepa molt bonica. A el meu germà Lluís li han duit una moto de “repsol” per muntar però sense pedals per que nomes te 17 mesos.
El primer dimarts de l 'any el dematí varem trobar els regals per els meus cosins que havien duit els Reis Mags. Primer varem anar a dur els regals a la meva cosina Caterina i desprès a els altres.
A ara que hi he pensat a la cavalcada dels reis Mags vaig anar de la Bella i el meu amic Adrià de la Bestia.Va ser molt divertit veure els nins petits que me deien que volien caramels i clar que els hi vaig donar.
Aquestes vacances han estat molt divertides , però me bes agradat que fossin mes llargues desprès de el reis.
He anat a ca la meva tia que se nom Maria.
La nit de Nadal vaig anar a sopar a ca la meva padrina i varem sopar de sopa i de postres un flam molt bo, desprès varem anar a casa a prendre el xocolata.
La nit de cap d'any vaig prendre el rem a casa meva i no mel vaig poder prendre tot perquè costa molt,però es divertit.
El reis m'han duit moltes coses per exemple el joc de Flipi el científic boix.
A el meu amic Joseba li han duit un rellotge molt bonic i a la meva amiga Meylin li han duit una pepa molt bonica. A el meu germà Lluís li han duit una moto de “repsol” per muntar però sense pedals per que nomes te 17 mesos.
El primer dimarts de l 'any el dematí varem trobar els regals per els meus cosins que havien duit els Reis Mags. Primer varem anar a dur els regals a la meva cosina Caterina i desprès a els altres.
A ara que hi he pensat a la cavalcada dels reis Mags vaig anar de la Bella i el meu amic Adrià de la Bestia.Va ser molt divertit veure els nins petits que me deien que volien caramels i clar que els hi vaig donar.
Aquestes vacances han estat molt divertides , però me bes agradat que fossin mes llargues desprès de el reis.
dilluns, 3 de març del 2008
A la classe de català hem escrit una recepta. Esper que vos agradi.
PA AMB OLI
Ingredients: pa,oli,sal,tomàtiga,un ganivet i un plat.
Elaboració.
En primer lloc tallam mitja llesca de pa.
A continuació tallam la tomàtiga i la fregam damunt el pa.
Després li posam oli per damunt i un poquet de sal.
Finalment posam l’altre llesca damunt i mel posam dins el plat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)